Molt content de participar al DelicARTessen '19, a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona.
Fa anys que és la millor col·lectiva de Nadal, i per fi m'hi han convidat...També és cert que jo no en sóc gaire, d'aquestes munions dil·luides, i aquest any ha vingut bé, després de totes les anulacions.
Ahir 23 de novembre es va inaugurar, i dura fins al 9 de gener.
És dels primers cops que vaig exposar, devia ser el 2000 o casi, i ja era mort en Guillemon i escindits els seus col·laboradors, vaig participar al que mantenia el nom, amb l'enyorat
Jordi Marsal i l'estimada Cristina Sampere, vaig ser-hi tres nadals, es mantenia l'esperit però hi feien d'empresa els sinistres germans Alcolea.
El primer any vaig quedar segon a un
prèmit que donaven i casi m'enduc un Mercedes clase A, aquell primer
petit que van treure. El meu home al jurat era en Sergio Vila-Sanjuan, que m'havia fitxat per fer il·lustracions esporàdiques per la portada del suplement que dirigia a La Vanguardia, el 'Libros'. I fèiem rodes de premsa al darrera del Dry Martini, brvent i fent-los caricatures als periodistes en tovallons de tela
També vaig vendre-hi 160.000 pessetes, que
aleshores era un pastón, i em va semblar una dolça benvinguda al món de
l'art professional. Tot i que després ja vaig anar veient que era un
ilús i que potser no seria tan fàcil l'autosuficiència.
Òstia quan es comença a explicar batalletes que no venen tan tan a qüentu...
I aquí les peces que hi presento. Petit format, i una mica fora dels estils predominants a la expo... com sempre, no?
