< Back

Delicartessen group show @ Bcn

Molt content de participar al DelicARTessen '19, a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. 
Fa anys que és la millor col·lectiva de Nadal, i per fi m'hi han convidat...També és cert que jo no en sóc gaire, d'aquestes munions dil·luides, i aquest any ha vingut bé, després de totes les anulacions.
Ahir 23 de novembre es va inaugurar, i dura fins al 9 de gener.
 
Un model d'exposició col·lectiva on hi ressona l'esperit d'en Jean-Pierre Guillemont i el seu primigeni Spermerc'art, idea provocadora tan anys vuitanta, amb els carrets de supermercat i caixons com de discos, i totes les variants que van sorgir-ne un cop mort el carismàtic marxant-inventor francès. 
 
És dels primers cops que vaig exposar,  devia ser el 2000 o casi, i ja era mort en Guillemon i escindits els seus col·laboradors, vaig participar al que mantenia el nom, amb l'enyorat Jordi Marsal i l'estimada Cristina Sampere, vaig ser-hi tres nadals, es mantenia l'esperit però hi feien d'empresa els sinistres germans Alcolea. 
El primer any vaig quedar segon a un prèmit que donaven i casi m'enduc un Mercedes clase A, aquell primer petit que van treure. El meu home al jurat era en Sergio Vila-Sanjuan, que m'havia fitxat per fer il·lustracions esporàdiques per la portada del suplement que dirigia a La Vanguardia, el 'Libros'. I fèiem rodes de premsa al darrera del Dry Martini, brvent i fent-los caricatures als periodistes en tovallons de tela
També vaig vendre-hi 160.000 pessetes, que aleshores era un pastón, i em va semblar una dolça benvinguda al món de l'art professional. Tot i que després ja vaig anar veient que era un ilús i que potser no seria tan fàcil l'autosuficiència.  
Òstia quan es comença a explicar batalletes que no venen tan tan a qüentu... 
 
I aquí les peces que hi presento. Petit format, i una mica fora dels estils predominants a la expo... com sempre, no?








 

< Back