La inauguració de Fabra i Coats "Fàbrica de Creació", que té collons el nom, al barri de La Sagrera de Barcelona va ser una gran festa, amb desenes d'artistes exposant i actuant i centenars de visitants. En realitat van ser milers, encara que aquell dia s'hi havia d'arribar sota una pluja torrencial.
Una pluja que es va percebre com un bany purificador com d'iniciació, i que vista en perspectiva va ser en realitat una dutxa freda de despedida.
La inauguració va ser una experiència increïble. Veure per primer cop un pop-up de festival de belles arts inmens , de just una vesprada i una nit.
Sent un encàrrec i sent el primer cop que trepitjava espais municipals com a convidat, vaig pensar que una instal·lació rara seria la millor aproximació per l'ocasió.
I una mica ofensiva ja que es tractava d'un acte de l'Ajuntament per ;donar-se una mica de llustre després de tenir l'escena morta feia temps. Era quan semblava que el Trias ho feia tan malament, i encara no havíem degustat la Colau i el Collboni.
Mentre muntava va haver-hi moments difícils treballant amb materials crus, sagnants i pudents...freixura pura i dura rematada amb salsitxetes de fràncfurt enfilades per fer-li el collaret: estómacs de xai i de vaca, ben blanquejats, pell crua de porc, plegadeta com la venen, el conills gegants morts i escorxats, ales dissecades de Colom argentí... Vaig haver d' instal·lar un aire condicionat darrere la cortina tan aviat com vaig encendre els llums...
En la instal·lació, la Mare de Déu està rebent avisos del seu embaràs futur d'un querubí aconillat, quan la criatura que ja ha gestat i parit i que aguanta en braços ja és tan grossa com l'àngel mateix.
L'avís diví arriba una mica massa tard. Com quasi sempre.