La sèrie "Comunió" de Miroir Noir va començar com un exercici per ajuntar els descobriments tècnics i els avenços pictòrics que tant el grup, com tots dos per separat, els pintors Milos Koptak i Rai Escalé, jo mateix@, havien fet al llarg de la sèrie precedent,'Propter Nuptias'.
La sèrie es va anar pintant a partir de fotografies familiars antigues trobades a mercats de vell d'arreu d'Europa van ser el punt se partida per a les pintures resultants. Totes les fotos triades eren fotos de grup de persones dretes, aparentment abans o després d'un esdeveniment extraordinari, sense determinar, relacionat amb la religió, com primeres comunions, palmes, matrimonis o enterraments. Les emocions que hi percevíem eren l'expectativa i l'orgull, probablement fruit de la vestimenta de mudar i del mateix fet inusual de ser fotografiats.
Fotos que no són record ja per ningú viu, condemnades a no-ésser, però que extretes de l'oblit per un procés atzarós de singularització, passen a gaudir d'una nova existència, i reviuen un nou ésser. Sotmeses a la contradicció, al dilema de la Llei del canvi continu i a la inexistència d'un present, passen a ser records variables d'un passat impermanent.