Diari ARA October 2014 [CAT]

Rai Escalé: 'I want to marry you'

[CAT]

Els seus quadres són puntades de peu a l’estómac i han voltat per mig món amb exposicions a Miami, Nova York, Londres i Hamburg

Cossos deformats, rostres grotescos, aire inquietant, univers fosc. És Rai Escalé: el pintor de la foscor. Inconformista i alternatiu. Visceral i grotesc, d’estil. I canviant. Per ell la bellesa = harmonia entre les parts. I com més desconcertants siguin, millor. Els seus quadres són puntades de peu a l’estómac i han voltat per mig món amb exposicions a Miami, Nova York, Londres i Hamburg. Abans es passava la vida al taller. Ara –com a màxim– s’hi passa dues setmanes seguides. I quan ho fa només pinta, menja (poc i picant), beu (molt i variat), fuma (molt i variat) i dorm (poc i malament). I si li sobra una estona beu cervesa txeca i parla de pintura en francès. És enamoradís, creu en l’amor per sempre i diu que quan es tracta d’estimar, s’ha de ser absolutista. D’aquí el títol de la seva obra: 'I want to marry you'.

MILLOR I PITJOR

Perfeccions i deformacions. Dolor i plaer. Rebuig inicial, acceptació final.

¿Portes tota la vida pintant? No, ni molt menys. Vaig començar a pintar estudiant belles arts i no vaig continuar seriosament fins fa uns quinze anys.

Pintes cada dia? Ho necessites? No i no. Durant uns anys ho vaig fer perquè tenia una gran sensació d’haver ‘perdut’ molt temps. Al final, però, si estàs connectat tota l’estona, et tornes un coet egòtic insuportable sempre tacat de pintura i disparat a tota velocitat darrere les idees i les hores infinites de taller. I els excessos per desconnectar. Ara, quan pinto, ho faig amb la mateixa intensitat cega, però com a màxim m’hi passo dues setmanes seguides, durant les quals només pinto (millor i pitjor), menjo (poc i picant), bec (molt i variat), fumo (molt i variat) i dormo (poc i malament). I si sobra una estona bec cervesa txeca i parlo de pintura en francès. Has copiat molt o t’han copiat més? He procurat rigorosament no afusellar mai, però sí que dec haver adoptat i adaptat detalls o solucions vistes en altres, perquè miro molt. I n’he vist alguns fer el mateix amb troballes que a mi em semblaven meves, però mai ho saps: som molts donant voltes al mateix molí.

MÉS QUE ROCK’N’ROLL

Què defineix el teu estil? Que és molt canviant. Que és més que una actitud de rock’n’roll. Les teves pintures desperten inconformisme i foscor: ¿Això ets tu? Segurament de la meva personalitat original o inconscient. Amb els anys l’inconformisme l’he anat canalitzant millor fins que ja no m’és una nosa. I he anat veient que la foscor ja ve tota sola, que fa cada cop més por i que no cal apressar-la, que és molt a prop i va creixent i venint.

Els teus personatges tenen una bellesa desconcertant. Què és la bellesa per tu? Bellesa = harmonia entre les parts, siguin com siguin de desconcertants aquestes parts. De fet, com més ho siguin millor. T’inspiren més els defectes que les virtuts? A nivell estètic i plàstic molt més. Quan mires les teves obres t’agraden? No les miro gaire, però algunes sí. La majoria no del tot.

Posa’t nota: de l’1 al 10? Treballo amb una escala de tres o quatre nivells, estil consulta 9-N. Quan surto del furor de fer i els repasso, els classifico:

Aprovats: SÍ-SÍ = ni tocar i al calaix; Quarantena: SÍ-NO = sí, però “això i allò i encara”; Suspesos: NO-SÍ = fes alguna cosa ràpida o passa al següent; Repudiats: NO-NO = destrucció immediata i tornar a començar.

Et suspens molt? Cada cop més. Per això aparentment cada cop faig menys.


PRINCIPIS I RISCOS

Què és el que més trobes a faltar del teu passat rock’n’roll? Sincerament, no trobo gens a faltar aquella època. I m’alegra no haver-hi envellit. Va ser divertit, vam viure-ho i viure’n, vam rodar món i me n’han quedat alguns bons amics. Però gairebé ens hi deixem la pell i alguns se l’hi van deixar. Ara visc el meu veritable somni, i reparteixo les meves energies entre pintar i viure, cosa que  faig millor que de mànager. Has arriscat gaire a la vida? A l’època de la música vaig fer molts i molts quilòmetres per carretera conduint massa seguit i de pressa. Ara només arrisco igual al taller. Què no s’espera la gent de tu? Ni els arrossos tan collonuts que faig cada diumenge, ni el ‘gulash’ de cua de bou i pebre vermell fumat a l’hivern. Tens sentit del ridícul? N’estic ple, de moments ridículs, però tinc una facilitat extraordinària per esborrar-ne el record i així no haver d’assaborir-los. Si els recordés em farien sentir el gran sentit del ridícul que sí que tinc.

'I WANT TO MARRY YOU'

L’obra d’avui es titula 'I want to marry you'. Per què? Aquesta pintura forma part de l’última sèrie conclusa que he estat pintant a Bratislava, on treballo últimament amb el pintor Milos Koptak en el projecte conjunt Miroir Noir. Es diu ‘Propter nuptias’ i és una sèrie pictòrica sobre la iconografia de les núvies i del matrimoni; i aquesta potser és la peça pictòricament més rotunda.

Creus en l’amor per sempre? Sí. Ets enamoradís? Sí. Has patit molt per amor? He patit i he fet patir, com tothom. Som pobres bestioletes. Has estimat més o t’han estimat més? He estimat i m’han estimat molt, però menys del que és humanament possible, per desgràcia. I amb això s’ha de ser absolutista.

Link

https://play.ara.cat/BIBIANA-BALLBE-RAY_ESCALE_0_1239476317.html