Ser model de cara -aquest projecte de micro-collage- va començar com una broma que m'ajudés a aprofondir en les coincidències constructives (i en les moltes redundàncies) que es troben quan es juga a bescanviar lúdicament parts del rostre humà o modificar-ne la aparent simetria, encara que siguin els de trets femenins més harmònics disponibles al mercat-de-la-cara-bonica de les revistes de paper cuxé. Fins amb un esperit poc bel·ligerant és fàcil d'anar ben lluny en la reconstrucció, que de seguida torna desassossegant el rostre. Però pot seguir sent bell, d'una altra manera, i aquí la cosa.
La col·lecció tenia format miniatura (11x8cm aprox.). Les peces es presentaven com rajoletes envernissades molts cops, ben brillants, col·locades cadascuna en una caixa-marc negra, a manera de joies polides i lluentes.