Putina
Torno aquests dies d'estar tres setmanes a Bratislava. Hi teníem una exposició compromesa, que ja havia canviat de data dos cops per la covid, i a sobre feia dos anys que no treballàvem junts amb Miroir Noir. Tot i que abans del viatge havíem preparat altres temes per pintar, no vam ser capaços de cenyir-nos als plans previs. Aquests dies de març i abril de 2022, allà a una frontera amb Ukraïna, el sentiment de perill i d'injustícia se sentia molt més a prop.
I acaba sent cert que les guerres més properes es senten com pròpies i que la distància física les va convertint en menys importants i al final les difumina fins fer-les transparents, quan ja ni el nom del lloc ens diu res. Però aquesta estava al pati de casa.
De manera que per entrar en calor cadascú va agafar el seu carbonet i vam estar dibuixant unes sèries a partir de les fotos del dia de refugiats i civils en tmps de guerra, just amb el que anàvem trobant al mòbil.
Un cop asserenats, o entrats en calor, vam estar pintant uns Putins, per treure'ns el mal cos i fer una mica de vudú.
