En la mort de W. Klein.
William Klein ja feia temps que era molt gran. Va morir ara fa un any, als noranta-sis, un veritable prodigi d'home i d'artista. Si mai teniu l'oportunitat de veure el documental "The Many Lives of William Klein" (2012), hi veureu un Klein de vuitanta-sis anys, ple de vitalitat, fumant i fotografiant tot i tothom com si el món no s'hagués d'acabar mai. Entre bromes, seguia voltant de continent en continent, sempre a l'aguait de la foto perfecta, encara creant situacions que semblaven espontànies per treure’n fotos que també ho semblaven, però que, en analitzar-les, revelen sempre un balanç i una composició meticulosos i un domini sobrenatural de la imperfecció com a material constructiu de les imatges.
Quan vaig saber de la seva mort, vaig passar dies dibuixant versions d'algunes de les seves fotos, com de fet ja feia quan estudiava belles arts ara fa quaranta anys. Sempre ha estat el meu fotògraf de referència, i de les seves imatges n’he après i tret de tot.
