Tota Eva
Els últims mesos, amb els Miroir Noir, i després de divertir-nos i afluixar-nos una mica, els dos anys passats, treballant en les darreres sèries de paisatges, hem començat una sèrie de nus.
Un altre cop a nedar per les formes de cos humà. Plaer i dolor assegurats pel pintor.
Vam pintar-les en paper d'aiguafort gruixut, ben mullable, un material amb el que no solem treballar. El paper és tan expressiu i pintant-hi dóna sensacions tan diferentes que la tela. Com a mínim per nosaltres, la tela és un camp de batalla on ens enfrontem amb centenars de capes i assajos superposats. Quan burxes damunt el paper, has d'estar molt més atent a les primeres etapes d'expressivitat, i ser més segur i reflexiu amb la pinzellada, amb el gest o la taca. Fins i tot el rentat, que és una de les nostres maneres de resoldre algunes situacions pictòriques límit, es resol d'una manera tant diferent.
Ha sigut un exercici a bastament zen, molt agraït després dels jecs d'hòsties que ens hem fomut pintant junts i exaltats durant aquests deu anys.
